Fotos: Revista El Ter.

MEMÒRIA DE JOSEP GRAU i JOFRE (1927-2005)

Josep Grau A Manlleu, aquest divendres, 30 de setembre, l'auditori de la Caixa de Manlleu es es va omplir de públic per assistir a un importat acte en record d'aquest escriptor, desaparegut fa uns mesos: "Memòria de Josep Grau i Jofre (1927-2005).

30-IX-2005

Presentació

Tertúlia en memòria de la persona i l’obra del qui fou poeta, novel•lista i defensor de la llengua i del país. Hi intervindran: D. Sam Abrams (crític), Pere Farrés (professor de la Universitat de Barcelona) i Ricard Torrents (Universitat de Vic)

L’actriu Dolors Collell i la poetessa Montserrat Llorens en llegiran textos
Selena, Laia i Gil, nétes i nét del poeta, interpretaran unes peces al piano

La tertúlia, que tindrà lloc el 30 de setembre de 2005, a les 10 de la nit,
a l’Auditòrium de Caixa Manlleu (Carrer del Pont, 16-18, Manlleu),
serà dirigida per la presentadora d’ El 9TV, Mariona Casas

20-IX-2005

Apunt de Josep Grau

Josep Grau va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L'any 1951 va col·laborar en una antologia poètica, prolongada per Carles Riba, juntament amb l'anomenat Grup de Vic. Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manlleu. La seva obra més coneguda és la novel.la Balada de Floriàn, una aproximació al que va significar el franquisme en una població molt "semblant" a Manlleu.

>> Veure dades biogràfiques i obres publicades a L'Escriny (Web de les Biblioteques de Manlleu)

A Josep Grau, amb desig de primavera:

PAISATGE ( Manllevat de Salvat Papasseit)

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
es mira a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
(cant a la molsa i a la runa)
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per'qui
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

Roser Iborra i Plans.
(Torelló, 7 de febrer de 2005)

Per a tu, amic Grau:

Tot just fa una estona que t'hem dit adéu i encara em queda l'emoció de veure l'església plena de gom a gom, i el ressò de la cançó que t'ha cantat la Buia, acompanyada a l'orgue per en Pep Suri.
T'hem llegit poemes, els teus poemes, però he trobat a faltar els teus ulls emocionats d'ara fa poc més d'un any, quan et van fer l'homenatge a l'Ajuntament.
No sé què farem sense tu, amic Josep. Ens heu deixat ben orfes tu i l'Armand. Ja sé que "tots brostem de la mateixa arrel/ i anem a la mateixa platja", però és dur seguir el camí sense vosaltres.
Sempre et tindré al meu cor.
Àngela i família: una abraçada,

Montse Llorens